Let's Begin, for the Second Time

I la vista que acompanya els capvespres ve amenitzada per un cúmol de núvols que s’enpesquen les mil i una formes de fer ombra al poderós Montseny.

I la vista que acompanya els capvespres ve amenitzada per un cúmol de núvols que s’enpesquen les mil i una formes de fer ombra al poderós Montseny.

On?

El camí per baixar al riu era senzill. Un parell de corbes pronunciades i baixada pel bosc d’alzines. Per ser estiu encara es respirava fresc i l’hora de la tarda acompanyava una bona brisa. No li agradava gens aquell camí. Potser en una altre época li havia trobat alguna especie de romanticisme però ara no hi trobava res que la motivés a mirar i parar per fer fotos per penjar a Instagram.
Quan va arribar al llit del riu, va dibuixar un petit somriure als seus llavis. Hi havia aigua neta, cristalina i abundant. Caminava entre els còdols i ja fixava la vista per buscar-ne algun d’apte per llençar-lo al riu.
N’agafà un i el tirà ben fort. Amb un sol pensament al cap. Veste’n. Lluny. Marxa.
En buscà un segon. I el llançà amb més força. Fuig. No et quedis. Adeu.
Buscava un tercer, un quart…
I s’assegué sobre les pedres calentes que les llagrimes li queien per les galtes.
Fins hi tot aquells trocets de roca havien marxat. Algú les havia arrencat d’on eren i les havia tirat lluny de sa casa.
Potser ella també necessitava el mateix…

gobugipaper:

  • Blue

 book cover ,digital painting, photoshop

 illustration by gobugi 

Quina expresió als ulls!

Gaudí o la capacitat d’unir peces trencades en obres d’art. En una època quan la paraula reciclar no es concebia com a tal. Colors fragmentats de forma involuntariament estudiada.

Gaudí o la capacitat d’unir peces trencades en obres d’art. En una època quan la paraula reciclar no es concebia com a tal. Colors fragmentats de forma involuntariament estudiada.

El poder d’uns bons talons, l’obligació d’anar en moto per Barcelona descalça. Gaudir de la inmediatesa de l’aire en els meus dits d’ungles pintades.

El poder d’uns bons talons, l’obligació d’anar en moto per Barcelona descalça. Gaudir de la inmediatesa de l’aire en els meus dits d’ungles pintades.

Parlem sempre de moments, sense definir el concepte que ens fa recordar bons minuts o potser segons de la nostra vida…

Parlem sempre de moments, sense definir el concepte que ens fa recordar bons minuts o potser segons de la nostra vida…

El primero del año.

El primero del año.

El primero del año

Ayer hice otra vez de las mías.
Hacia un día de aquellos imposibles de identificar. Nubes tormentosas a la vista y un mar en calma y soleado en el horizonte. Y frío. Ya había conducido con esa idea en la cabeza, así que una vez mis pies tocaron la gruesa arena, ya sabían que se iban a mojar.
La primera ola se comportó. Sólo me rozó los dedos. Aún faltaron otras tres ( y que yo me adelantara algún pasito más) para sentir el frío y salado placer del primer remojón de año. Con la impresión de haber perdido buena parte de la sensibilidad debido a la temperatura del agua caminé un buen rato hasta el siguiente espigón. Allí me despedí mi Mediterráneo querido.
¡Gracias mayo, has sido muy bueno!

Si la vida te da rutina, tú dale social media. ¡Vas a ver!

My sun and me

My sun and me